dilluns, 21 de març del 2016

RESTAURANTE MAS DE PRADES

El Restaurante Mas de Prades se encuentra en las proximidades de Deltebre, junto a la carretera que va a l’Aldea y Camarles. Es también hotel rural.
Cocina tradicional del delta con algunos toques de modernidad y sofisticación. Todo cocido al fuego de leña que te hace reencontrar con aquellos sabores que hemos ido perdiendo al paso de los años.
Cocina: 5, excelente. Comimos el menú degustación compuesto de una pata de pulpo, unas ortigas, unos buñuelos de bacalao y una mariscada que llaman de la Bahía del Fangar como entrantes y posteriormente el plato fuerte: un arroz caldoso de marisco. Había 2 platos donde se podía elegir: en lugar de la mariscada una fritura de pescado y el arroz caldoso por paella.
Bodega. No se valora. No sé si existe carta de vinos porque no nos la mostraron. Nos sirvieron el vino que iba con el menú: un D.O. Terra Alta. Siempre valoro positivamente que los vinos sean de nuestras comarcas.

Servicio: 3,5, bien. Les falta un poco de profesionalidad. Quizás el punto más débil. Hay que estar más pendientes del cliente pero sin agobiarlo demasiado, como nos ha pasada alguna vez.
Instalaciones: 5, excelente. Por fuera masía típica del delta y por dentro unas instalaciones totalmente reformadas y confortables. Bastante espacio entre mesas por lo que se consigue que los clientes tengan más intimidad.
Aseos. 4,5, muy bien. Acordes con las instalaciones. Espaciosos y limpios. Disponen de servicio para personas con movilidad reducida.
Exteriores: 4, bien. El restaurante dispone de un amplio aparcamiento que sirve a la vez de zona recreativa para los niños. Estaría bien que se dispusiera de un área de juegos diferenciada y protegida.

Alrededores: 5, excelente. Recordar que estamos en el corazón del delta del Ebro. Por lo tanto el paisaje irá cambiado según sea la época del año. Desde aquí se puede visitar la playa de la Marquesa, Riomar, Illa de Mar, l’Ampolla… Y cruzando el puente de lo Pasador cambiamos de hemidelta y podremos ver el Poble Nou, la playa virgen del Trabucador o Sant Carles de la Ràpita




















dimarts, 8 de març del 2016

EL MUSEU DEL POBLE DELS MUNTELLS



A l'EMD dels Muntells hi ha el que s'anomena Museu del Poble. Allí s'hi poden veure objectes diversos, fotografies, etc. relacionades (o no) amb els Muntells. 
El museu està a càrrec del periodista i historiador Antoni Panadés que va viure en primera persona la segregació de Tortosa dels pobles del delta de l'Ebre, ja que era el periodista oficial del Govern Civil.

http://gencat.cat/equipaments/menuitem.8ab6f25a2c36caf776940efcb0c0e1a0/index386f-2.html?v...









dissabte, 5 de març del 2016

MORELLA-FERRERO

Morella ostenta el privilegi de ser el poble més bonic i més bo d’Espanya de 2015. I tot gràcies a un concurs patrocinat per la coneguda marca de bombons Ferrero Rocher amb la col·laboració del canal Tele 5.
Abans però, la capital dels Ports va haver de superar una fase de votacions populars i quedar per davant de les altres dues candidates:  Frigiliana(Màlaga) i Torrecilla de Cameros (la Rioja)
Per a l’ocasió, Ferrero Rocher va engalanar la nit morellana amb 160.000 bombetes que van complementar la il·luminació nadalenca de la població. La part més vistosa era, sense dubte, la plaça Colom, al final del carrer Blasco d’Aragó, el més típic i bonic de la població. Allí s’hi va instal·lar un avet de llum i es van il·luminar les façanes de les cases; al centre de les quals hi destacava un rètol (evidentment lluminós) de la marca patrocinadora.
El contrast entre el dia i la nit era gran. Durant el dia, quan arribaves als porxos, ja te’n adonaves que s’hi havia penjat unes esferes daurades (imitant els bombos més coneguts de la marca), a part d’altres punts de llum. I una mica més amunt, la plaça Colom conservava l’encant de sempre i si observaves tot el conjunt des del mirador de la torre del Consell semblava com si el castell coronés aquella bonica estampa.
Però era per la nit quan lluïa amb tot el seu esplendor: els llums del carrer també eren daurats, la qual cosa feia que l’encant diürn augmentés considerablement i la plaça, amb el castell també il·luminat, mostrava un imatge que difícilment es podrà repetir. Els visitants es recreaven capturant aquella bellesa amb tota mena de dispositius: mòbils, tabletes i, per suposat càmeres fotogràfiques. Arribar fins Morella havia tingut recompensa.

Entre foto i foto vaig poder escoltar els comentaris de la gent. La gran majoria havien anat expressament atrets per l’esdeveniment. Encara que no tothom s’emportava la mateixa opinió. Li vaig escoltar dir a un que no pensava fer cap foto, ja que no volia fer propaganda gratuïta a la marca de bombons. El comentari em va fer pensar durant uns moments i em vaig plantejar qui en treia més rendibilitat, si Morella o Ferrero Rocher.
És evident que les dues parts hi surten beneficiades per la campanya. Morella ha aconseguit atreure un gran nombre de visitants que, tal com vàrem poder comprovar, omplien els establiments turístics (restaurants, bars, hotels, apartaments rurals...) Fins i tot va haver qui al no trobar allotjament al poble va haver de buscar-lo pels pobles dels voltants.
També els comerços es van veure afavorits per l’afluència de visitants. Les botigues de productes típics, com per exemple mantes i d’altres teixits, mel, formatge, cecina, dolços com els flaons i tota mena de productes de record.
Per la seva part, Ferrero Rocher aconsegueix que es parli de la marca ja que l’organització d’aquesta mena de concursos comporta una gran acceptació popular, sobre tot per part dels habitants dels pobles candidats a aconseguir la distinció.


L’ANÈCDOTA

Era diumenge pel matí, el tercer dia de la nostra darrera estada. Només creuar el portal de Sant Miquel (el més important de la muralla que envolta la població), me’n vaig adonar que alguna cosa passava en veure aparcat el que me va semblar un cotxe oficial tot i no ser de gama alta, així com una unitat mòbil de RTVE. Seguint el recorregut clàssic, una mica més avant, te trobes amb la casa consistorial. Al vestíbul de la mateixa s’hi aplegava un nombrós grup envoltant a Ximo Puig, l’actual President de la Generalitat Valenciana i que va ser alcalde de la població durant diverses legislatures. Uns instants després, Puig caminava acompanyat per una altra persona pel carrer Blasco d’Aragó. En passar pel davant de mi li vaig reclamar l’atenció, el vaig saludar i em vaig fer una foto amb ell.